L’ús de la hipnosi a la pràctica clínica ha anat guanyant acceptació com a tractament tant per al dolor crònic com per al dolor agut/associat a procediments mèdics invasius. Aquesta major acceptació la podríem atribuir a tres factors. D’una banda, a causa dels creixents costos dels sistemes de salut i els efectes adversos de molts tractaments farmacològics per al dolor, alguns professionals estan cercant tractaments alternatius que siguin relativament fàcils d’administrar, que tinguin una bona relació cost-eficàcia i que presentin menys efectes secundaris. La hipnosi seria un d’aquests tractaments, la demanda de la qual per part dels usuaris, a més, s’ha incrementat en els darrers anys.

Un altre factor que estaria contribuint al creixement de l’interès per la hipnosi per al tractament del dolor són els diversos estudis d’imatge cerebral que demostren els canvis neurofisiològics que es produeixen com a resultat del tractament amb analgèsia hipnòtica. Estudis amb tècniques de Ressonància Magnètica Funcional (fMRI) i PET scan han revelat que determinades estructures cerebrals implicades en la percepció del dolor (com per exemple, el còrtex somatosensorial, el còrtex cingulat anterior, o la ínsula) es veuen afectades per la suggestió hipnòtica.

Per últim, una quantitat considerable d’assajos clínics controlats i aleatoritzats sobre analgèsia hipnòtica donen suport a la seva eficàcia, proporcionant evidència empírica per considerar la hipnosi com un tractament eficaç per al dolor.

En resum, els estudis publicats amb diferents tipus de pacients amb dolor agut (procediments ginecològics, procediments renals o vasculars invasius, cures de cremats o de ferides) i dolor crònic (cefalees, artritis, fibromiàlgia, dolor abdominal i colon irritable, dolor toràcic no cardíac, esclerosi múltiple, dolor oncològic, neuropàtic, etc.) mostren que en línies generals fins a un 75% dels pacients es poden beneficiar d’aquest tipus de tractament. La millora no es limita només a una reducció dels paràmetres directament relacionats amb el dolor (la seva intensitat, freqüència, o durada, o el consum de medicació analgèsica) sinó que també abastaria altres aspectes associats com ara una reducció en el nivell d’ansietat o depressió, o un augment de l’activitat general i de la sensació d’energia.

Bibliografia orientativa:
– Derbyshire SW, Whalley MG, Stenger VA, Oakley DA (2004). Cerebral activation during hypnotically induced and imagined pain. NeuroImage 23: 392–401.
– Jensen, MP (2009). Hypnosis for chronic pain management: A new hope. Pain (146): 235-237.
– Stoelb BL, Molton IR, Jensen MP & Patterson DR (2009). The efficacy of hypnotic analgesia in adults: a review of the literature. Contemporary Hypnosis 26: 24-39.